Montilla senador
Què vol aquesta gent que ha decidit donar carnet de "dignes" o d' "indignes" , aquesta gent que ara que el President Montilla vol continuar la seva vida política com a senador del Senat d'Espanya reclama la dignitat del càrrec d' "ex President de la Generalitat". Què vol aquesta gent que fa molt poc ens parlava d’un català emprenyat, que van fabricar, quan ells no governaven a Catalunya i els seus amics tampoc ho feien a Espanya.
Què vol aquesta gent que està en possessió de molts altaveus mediàtics, que ens porten a una cultura depredadora contra tot allò que no els representa a ells, tot allò que es mou en el respecte als més profunds valors de la tolerància i de la llibertat.
Em separa a mi del President Montilla la manera de viure la seva catalanitat, jo no la tinc volguda com ell, la meva és obtinguda per identitat i confirmada amb la meva voluntat de pertinença, madura després de conèixer i admirar-ne d'altres. Sóc català i admirador de les cultures de la resta del món. El president Montilla, però, ha adoptat una pertinença més activa que la meva en la seva catalanitat, fins i tot en la comprensió d’una identitat auto afirmada sempre com a víctima, que adorm molts sentiments de responsabilitat.
És cert, en molts aspectes, que els "nous dominadors" del catalanisme donen i treuen carnets d'identitats, quan la ciutadania és un dret personal i el seu reconeixement és un dret administratiu, que, en democràcia, no pot estar en mans de purismes nacionalistes, Això últim estaria més d'acord amb les ideologies que vàrem vèncer en la segona guerra mundial els "nacionalismes excloents", encara que certament a Catalunya com a Espanya va haver de morir el dictador Franco per disfrutar d'aquesta victòria.
Al Senat i a proposta del PSC, el President Montilla ha de pensar a representar entre d'altres companys i companyes a la confiada Catalunya, sempre oberta i inclusiva, la Catalunya social, i defensar els seus drets i valors. És català qui viu i treballa a Catalunya i no qui els fariseus i els poders econòmics o mediàtics diuen. Tots sabem que es tenen els drets que s’han conquerit quan es va venir o és ve a viure a Catalunya i aquells altres que has ajudat a conquerir amb el teu compromís en la vida política catalana. Cal sortir de l'emmirallament del catalanisme de la xocolata amb nata, d’una carrinclona burgesia que també en una molt bona part fou col·laboracionista en la dictadura, i exercir el catalanisme del treball i l'esforç que sempre va combatre per la llibertat.
Als amics del PSC, preocupats per la dignitat del càrrec, que també !'hi ha algún, vull dir-los que deixin l'observació única i la dependencia del populisme mediàtic i practiquin tots junts la cultura de la solidaritat i de la fraternitat socialista, més quan els nostres reben l'agressió en moltes ocasions per ser el que som: socialistes, lluitadors socials, no hi pot haver per a nosaltres una catalanitat contra cap ideologia democràtica ni cap altre identitat diferent a la nostre.
Tornarem aconseguir, la necesitem,la Catalunya del respecte i la tolerencia i cal acabar amb les actituds que volen la intolerància i que per això reprimeixen allò que no és com ells volen, actituds de gent que no sap o no vol viure en llibertat i en el respecte a la diferència, en definitiva la gent que només sap i vol viure en el seu "món".
desembre 2011
